Avui ens han convidat a la presentació del Pla de Natura de l'Ajuntament de Barcelona, amb la tinent alcalde Janet Sanz, que ha declarat que “hem de renaturalitzar les nostres ciutats” i Eloi Badia, regidor i vicepresident de Medi Ambient d'AMB, altres ponents de Eixarcolant i Som Natura i una sala de convidats.
La Liz Castro ha explicat la història i les reivindicacions del grup Eskocells.
Bona tarda
És un honor que m'hagueu convidat avui aquí com a representant del grup Eskocells a aquesta sala històrica de l'Ajuntament per participar en el Pla de Natura que ha de donar una visió pel futur ecològic, i per tant, anímic d'aquesta ciutat. Estem en un moment crític.
Fa una mica més d'un any, frustrada amb el poc verd que hi ha al meu barri de Gràcia, i inspirada per un senyor anglès a Instagram que no he vist mai en persona però que veia que anava plantant als escocells de Londres sense demanar permís a ningú, vaig escriure a quatre amics i coneguts al barri per convidar-los a emprendre una acció semblant. Sempre he estat del parer que les accions petites i individuals poden acabar fent grans canvis en la societat i que cadascú hi té un paper a jugar.
No sabíem quin era el reglament, només sabíem que els 140.000 (140.000!) escocells d'aquesta ciutat porten molts anys jugant el paper de cendrer, cubo d'escombraries, suport de bicicletes i alguna moto, i paper de vàter de nens i gossos. Terra compactada, arbres pobrets, burilles, caques, brossa. I quan anàvem a mirar les possibilitats de tenir un hort urbà, un trosset de terra on cultivar coses, hi havia poquíssima cosa comparada amb la població que la reclama, i llargues llistes d'espera, i tota l'oferta de l'Ajuntament era per avis, escoles o gent discapacitada, que tot i reconec que són els més necessitats, no disminueix la necessitat de la resta.
Perquè l'espai públic ens pertany a totes. No pot ser que en un món cada vegada més urbanitzat que els ciutadans urbans quedem sense verd, sense aire, sense oxígen, sense natura, que els nanos i jovent no tinguin una connexió pròpia amb la terra. Menys encara quan tinguem aquest recurs tan gran i tan desaprofitat a l'abast de tothom. I no estem disposats a esperar a que les administracions us poseu les piles. No és cap novetat que a Barcelona no hi hagi verd. No ho era al 2015 i no ho és ara, però tot i així malgrat moltes promeses, de moment els escocells han quedat aspres. I n'estem ben cansades.
Així que vam decidir començar a plantar. Vam rebutjar esperar un sistema futur municipal perfecte amb tots els ets i uts i vam optar per una realitat més complicada però molt més immediata. Vam rebutjar la regulació lenta i vam decidir per una gestió humana i propera. Vam desestimar la perfecció a canvi de començar en un sol escocell. Perquè començar el canvi és el més important. Perquè això és una situació que no pot esperar més i sobre tot que no cal que esperi més.
Com funcionem? Tenim un grup de Telegram que es diu Eskocells (l'escrivim a K d'okupa, hi esteu convidats!) que bàsicament serveix per connectar col·laboradors i idees. Plantar un eskocell és fàcil i barat: es fa un marc, s'hi aboca terra, i es posa unes plantes o llavors. Hem trobat maneres de crear els marcs reutilitzant palets de segona ma, i de fer la terra amb compost de restes de mercat i cartró reciclat. La màgia de les plantes és que es poden reproduir ràpidament i compartir com la llum.
El difícil és imaginar que pots fer-ho. Pensar que la ciutat és teva, i que enverdir-la i cuidar-la també és la teva responsabilitat. El grup d'Eskocells serveix sobre tot per aquesta última part. Compartim fotos i experiències a xarxes perquè la gent sàpiga que no han de renunciar el verd només perquè viuen a ciutat. Que un altre tipus de ciutat és possible. I en prendre responsabilitat del nostre entorn, també fem comunitat i humanitzem la ciutat. Som molts que hem començat a plantar a soles i que hem acabat amb tot de col·laboradors del barri, admirant, oferint consells i agafant una ampolla d'aigua per ajudar amb el reg. Podeu veure els eskocells que hem plantat i els d'altres que admirem al nostre mapa.
Però us haig de dir una cosa important. Si no vam demanar permís a l'Ajuntament, és per una cosa més greu: hi ha una falta de confiança. Hem sentit masses promeses, d'aquesta administració i d'altres, i temem de vegades que només ens voleu controlar o pitjor, instrumentalitzar.
Ahir mateix, un veí de Nou Barris que no només havia plantat tot de flors i plantes en el seu escocell sinó que havia engrescat als veïns a col·laborar-hi, i havia acordat amb els de Parcs i Jardins que no el treiessin, ens va enviar una foto de l'escocell—que treballadors municipals havien picat fins a deixar-lo buit, a ras. Per què?
No entenem aquesta actitud de cap manera. Si el tercer eix d'aquest Pla de Natura, molt lloable, és fomentar la participació ciutadana, no és una bona manera d'aconseguir-ho. Esperem que sigui un error. Hem entés que voleu muntar un sistema meravellós per regular la plantació d'escocells, que ens donareu una web amb un mapa on podem apuntar-nos als nostres propis escocells i on ens proporcionareu també suport en forma de coneixement, materials i consells. Com ho fan a Nova York, Paris, Londres i Strassbourg. Sona molt bé. Us ho agraïm de veritat. Enhorabona. També us recordaria que en una reunió em vau dir que aquest sistems implementaria abans de l'estiu. I que l'estiu comença el 21 de juny.
També demanaria que no ens controleu massa. No ens poseu moltes regles. La millor manera que ens ajudem mutuament és deixar que nosaltres aprofitem algun dels possibles 140.000 petits jardinets locals al costat dels arbres als nostres barris. Aprofiteu també la biodiversitat de les activistes mateixes. Feu-nos formacions, expliqueu-nos quines són les plantes més idònies (i també les invasores que hem d'evitar) i després deixeu-nos treballar. Vosaltres que podeu arribar a cada ciutadà de la ciutat, ajudeu-nos a fer pedagogia amb els veïns per explicar que els escocells són per plantes i no brossa de cap tipus. Fa 30 anys, la gent aparcava sobre les voreres i fumava als ascensors. Sabem que el canvi és possible.
I no ens feu promeses. No en volem. Volem actuar. Volem treballar. En canvi, fieu-vos de nosaltres. Sabem que els problemes són complexes i que els reptes són grans, però som molts qui volem treballar-hi, aprofitar els nostres recursos i tirar pel dret. Faciliteu-nos l'espai per fer la nostra aportació, si us plau.
No hi ha res perfecte, hem de deixar d'imaginar que hi ha una sola manera de resoldre els problemes, i hem de començar a actuar. Quan menys controleu, més donareu ales a les idees, inspiracions i energia del veïnat.
I hi hem de treballar junts, amb gent de tots els colors polítics. A mi em sap moltíssim de greu moltes coses de l'administració actual, començant amb les promeses trencades sobre un referèndum, i passant per les aliances amb la dreta més oportunista. Però puc reconéixer que tampoc no estareu d'acord amb totes les meves accions polítiques. I això no ha de impedir que puguem treballar juntes en les àrees en que hi estem d'acord, que comença amb fer la nostra ciutat més verda, més saludable, més vivible i més comunitària.
Moltes gràcies.
No comments:
Post a Comment