La Caputxina de les llavors daurades

Hi havia una vegada que tot un grup de gent es va fartar de la falta de verd pels seus carrers, de viure rodejat de l'asfalt gris i el fum dels cotxes. Després de molt demanar a l'Ajuntament, van decidir prendre acció: aprofitar els espais als voltant dels arbres—els escocells— per fer més verda la ciutat, més neta l'aire, més agradable la vista i més esperançadora la vida dels seus fills i del planeta mateix. I van plantar coses en aquells eskocells, sense demanar permís, perquè sembla que a l'Ajuntament no li molesta i potser inclús li fa gràcia, malgrat no poder trobar el moment per oficialitzar el permís com ho han fet a París i Amsterdam on la gent pot apuntar-se per cuidar un eskocell i no cal escriure-ho amb k.

I en un dels eskocells, es va plantar unes caputxines, en part perquè són abudants a la primavera, i les seves fulles són maques i les flors encara més, i a més tota la planta és comestible, i en part per què són molt fàcils de cultivar. De fet, la caputxina que es va plantar a l'eskocell va créixer espontàniament pel seu compte en un lloc on tapava altres coses. La que cuidava l'hort on havia nascut pensava que millor que continués visquent al carrer. De fet fan tantes flors, i quan les flors es marceixen, fan tantes llavors, que pràcticament no cal prendre la molèstia de plantar-les mai més, creixen per si sols. Una planta caputxina és com una oca d'ous daurats: mentre viu, va donant riquesa en la forma de flors i llavors a tothom. 

Ai las, la caputxina no va durar ni tres dies a l'eskocell. Al tercer, algun veí o veïna va decidir raptar-la i emportar-se-la a casa seva. Qui sap què n'ha fet? Només sabem que ja no és del barri sencer. I ara l'escocell torna a estar buit i lleig i ple de burilles i caques de gos. Llàstima, perquè les caputxines, si les deixes créixer, poden fer llavors i plantes per tothom. De fet, la gent que ara cuiden els eskocells també voldrien compartir plantes amb tothom, però per fer-ho, les hem de cuidar entre tots i totes. Quan algú treu una planta d'un eskocell, s'emporta també totes les llavors que podrien omplir el barri de caputxines. Mata la caputxina de les llavors daurades. I empobreix el barri per tothom.

Volem un barri més verd. Volem una ciutat més sana. És absurd estar rodejats de petits trossets de terra i deixar-los només per la caca dels gossos. Si hem de triar entre vàters de gos o flors per tothom, sembla que la tria és molt fàcil, no? Ajuda'ns a cuidar els escocells, ajuda'ns a plantar-hi coses, ajuda'ns a fer pedagogia per fer aquest projecte en comú perquè ningú no se n'emporti el que podria crear una riquesa floral per tots.