Ai las, la caputxina no va durar ni tres dies a l'eskocell. Al tercer, algun veí o veïna va decidir raptar-la i emportar-se-la a casa seva. Qui sap què n'ha fet? Només sabem que ja no és del barri sencer. I ara l'escocell torna a estar buit i lleig i ple de burilles i caques de gos. Llàstima, perquè les caputxines, si les deixes créixer, poden fer llavors i plantes per tothom. De fet, la gent que ara cuiden els eskocells també voldrien compartir plantes amb tothom, però per fer-ho, les hem de cuidar entre tots i totes. Quan algú treu una planta d'un eskocell, s'emporta també totes les llavors que podrien omplir el barri de caputxines. Mata la caputxina de les llavors daurades. I empobreix el barri per tothom.
Volem un barri més verd. Volem una ciutat més sana. És absurd estar rodejats de petits trossets de terra i deixar-los només per la caca dels gossos. Si hem de triar entre vàters de gos o flors per tothom, sembla que la tria és molt fàcil, no? Ajuda'ns a cuidar els escocells, ajuda'ns a plantar-hi coses, ajuda'ns a fer pedagogia per fer aquest projecte en comú perquè ningú no se n'emporti el que podria crear una riquesa floral per tots.



























.jpg)










.jpg)
.jpg)









